El municipi de Riudellots de la Selva, amb una extensió de 13,38 Km2, es troba situat a la conca mitjana de l'Onyar, al nord de la comarca de la Selva i limitant amb el Gironès.
La primera menció de Riudellots data de l'any 882 en un document on el bisbe de Girona fa una donació de delmes de la“basilicam de Riuodeluto”. El poble va ser traslladat el segle XV per tal d'evitar les freqüents inundacions, però això no succeí fins el segle XX, quan a finals dels anys 70 es realitzaren treballs de drenatge a l'Onyar i altres rieres.
En la major part de la seva història, Riudellots ha estat un poble rural amb especial dedicació a l'agricultura i a la ramaderia. Malgrat tot, des de la segona meitat del segle XX i amb el desenvolupament de les tecnologies, Riudellots ha anat transformant la seva economia i ha esdevingut un poble majoritàriament industrialitzat.
Tradicionalment Riudellots s'ha caracteritzat per ser un poble entre rius, malmès per les freqüents inundacions, i ara es coneix per estar entre vies de comunicació. Amb la creació del Polígon Industrial als anys 70, juntament amb el creixement que ha anat desenvolupant l'economia i la societat catalana i l'esplèndida situació, entre Girona i Barcelona, fa que en l'actualitat Riudellots es trobi al bell mig d'un importantíssim nucli de comunicacions: Aeroport, Nacional II, Eix Transversal, Autopista A-7 i l‘estació de tren (RENFE).
A diferència de les taxes de població de Catalunya, a Riudellots la població és jove i amb una natalitat elevada.
 La proximitat amb Girona ha fet que es construïssin nous habitatges i noves urbanitzacions, ja que en l'actualitat la població busca qualitat de vida i prefereix viure en municipis propers a les ciutats on s´hi poden trobar la majoria de serveis: escola, dispensari mèdic, biblioteca, activitats esportives, associacions diverses, activitats culturals, comerços,… Riudellots no és un poble ni massa petit, ni massa gran.
Als segles XII, XIII i XIV la majoria de la població de Riudellots estava establerta en masos. Ho sabem a través dels nombrosos textos que han conservat els arxius de les diverses institucions eclesiàstiques que posseïen drets i béns a Riudellots, i sobretot gràcies a uns documents anomenats capbreus: recull de confessions que feia cada pagès de les terres que tenia en nom d'un senyor determinat i dels pagaments que li havia de donar.

L'any 1256 el tresorer de la seu de Girona, Guillem Gaufred va comprar a Arnau de Vilademany tot el domini que aquest posseïa a Riudellots, vuit masos i tres bordes o petits masos; amb la mort del tresorer el 1291, el domini va passar a mans de l'Almoina del Pa de la seu de Girona, que es va convertir en un dels principals senyors del terme de Riudellots. Altres senyors amb drets eren els monestirs de Sant Pere de Galligants, el de Sant Daniel i el de Sant Martí S'acosta.

L'economia en aquesta època estava volcada completament en l'agricultura, trobant-se les peces de terra dedicades als cereals (forment i ordi, sobretot) a qualsevol indret del terme. L'any 1196 es conreava també sègol, llegums, faves, mill, lli i cànem. A més es desenvolupaven activitats complementàries de l'agricultura: d'una banda, els molins per moldre gra (molí de Pastell, molí d'en Gombau) i, de l'altra, la ferreria per confeccionar i reparar les eines.

Fauna

La fauna ha anat variant per dues raons importants: el canvi climàtic i l'activitat humana. Hi ha espècies animals que han desaparegut i d'altres que han vist minvar la seva població, com és el cas de la fauna aquàtica. En l'actualitat, a les rieres hi podem trobar peixos com els barbs, les carpes, les tenques, les anguiles, el cranc de riu americà o les bagres (a Riudellots anomenades llises). En els boscos hi trobem espècies de caça com la perdiu, el faisà o el conill. En les darreres dècades ha augmentat la població de gavines i gavians, estornells i esplugabous, en detriment d'altres espècies d'ocells.

Flora

La vegetació, influenciada pel clima mediterrani i per l'activitat humana, està formada per rouredes, alzinars, boscos mixtos, prats i la vegetació de ribera. La majoria de rouredes han desaparegut en ser reconvertides en terres de conreu i en l'actualitat predominen els boscos mixtos. A les ribes dels rius i rieres hi creixen algunes restes de vegetació humida: jonqueres i balques, així com el freixe.

Els rius de Riudellots

Riudellots és un poble de rius i rieres, originàriament però, les aigües (empantanades, estancades o en forma de nombrosos braços de riu) ocupaven mansament una extensa zona d'inundació. Amb la intenció de guanyar terres de conreu, els agricultors van construir motes i van dessecar llacunes i aiguamoixos fins a canalitzar les aigües per on passen avui.
L'Onyar és el riu més important de Riudellots, entra seguint una direcció oest-est i gira, un cop superat el nucli urbà, en direcció sud-nord, cap a Fornells de la Selva; aleshores rep per l'esquerra les aigües de la riera Riudevilla (procedent de les Fonts de Salitja) i del seu afluent, el Cric. Un xic més avall s'hi afegeix la riera de la Torre, procedent d'Aiguaviva.

Les inundacions

D'inundacions a Riudellots n'hi ha hagut sempre, remuntant-se els testimonis escrits més antics fins a l'època medieval. El 1322 el monestir de Sant Daniel va adquirir un camp on s'hi hauria de traslladar la casa del mas Ferrer, el qual havia estat destruïda per l'Onyar. Un segle més tard, l'any 1411, el paborde de l'Almoina va viatjar als pobles de Riudellots, Vilobí i Sant Dalmai per veure els estralls provocats per les aigües i pel trencament de les motes.

Els freqüents aiguats van ser el motiu del trasllat del poble i de l'església de Riudellots l'any 1430. Malgrat tot els anys 1688 i 1709 les aigües varen arribar fins a 5 pams d'alçada a l'interior de l'església i van malmetre gran part de les robes i dels altars. I, com va escriure, Joan Calderó, el 16 d'octubre de 1763 les pluges van fer sortir de mare les rieres fins al punt que el pla des de Riudellots fins a la ferreria de Campllong va quedar convertit en un estany.

Al segle XIX van continuar les inundacions: el gener de 1849 es van trencar les motes properes al camí ral de Barcelona. El 1884 l'Onyar es va desbordar i les aigües van arribar a 1,6 dins l'església i a 2,5 al carrer més baix del poble; set cases van quedar destruïdes, moltes d'altres perjudicades i els sembrats, anorreats. Segons els veïns, la causa va ser l'embassament de les aigües pel terraplè del tren, a 500 metres aproximadament a l'est del poble de Riudellots, ja que els ponts de l'Onyar, del Riudevilla i de l'Agulla no deixaven passar tota l'aigua que hi arribava.

Mercats i fires

A Riudellots de la Selva s'hi celebra un mercat setmanal cada dilluns. També des de l'any 2014 s'hi celebra la Fira del Porc (FiPorc), fira temàtica del món de la matança del porc.També s'hi celebra la Fira d'entitats.